DHCP

by

📡 Configuració de DHCP Dinàmic i Estàtic en Rocky Linux

🔹 Què és el DHCP i per què l’utilitzem?

El Dynamic Host Configuration Protocol (DHCP) és un servei que assigna automàticament adreces IP als dispositius d’una xarxa, evitant la configuració manual.

✅ Amb DHCP dinàmic, els clients reben una IP automàticament dins d’un rang definit.
✅ Amb DHCP estàtic, els servidors obtenen sempre la mateixa IP segons la seva MAC.

🛠 1. Instal·lació del servidor DHCP a Rocky Linux

Primer, assegura’t que el sistema està actualitzat:

bash
 
sudo dnf update -y

Instal·lem el servei DHCP:

bash
 
sudo dnf install dhcp-server -y

⚙ 2. Configuració del servei DHCP

El fitxer principal de configuració és /etc/dhcp/dhcpd.conf.

L’editarem amb vim o qualsevol altre editor de text:

bash
 
sudo vi /etc/dhcp/dhcpd.conf

✏ Configuració de xarxa per clients dinàmics

Afegim el següent al fitxer:

plaintext
 

default-lease-time 600;
max-lease-time 7200;

subnet 10.0.6.0 netmask 255.255.255.240 {
range 10.0.6.1 10.0.6.30;
option routers 10.0.6.1; # IP del router
option broadcast-address 10.0.6.31;
option domain-name-servers 8.8.8.8, 8.8.4.4; # DNS de Google
}

Aquest fragment defineix:
✅ Un rang d’IPs del 10.0.6.1 al 10.0.6.30.
✅ El router per defecte a 10.0.6.1.
✅ Un servidor DNS per la resolució de noms.

🔧 Configuració de xarxa estàtica per servidors

Si volem que certs servidors sempre tinguin la mateixa IP, afegim la següent secció al fitxer dhcpd.conf:

plaintext
 
host servidor1 {
hardware ethernet AA:BB:CC:DD:EE:FF; # MAC del servidor
fixed-address 10.0.6.40;
}

Això garanteix que el servidor amb la MAC AA:BB:CC:DD:EE:FF sempre obtingui la IP 10.0.6.40.

🚀 3. Iniciar i habilitar el servei DHCP

Habilitem el servei perquè arrenqui automàticament:

bash
 
sudo systemctl enable dhcpd

L’iniciem manualment:

bash
 
sudo systemctl start dhcpd

Verifiquem que tot funciona correctament:

bash
 
sudo systemctl status dhcpd

🔥 4. Configuració del firewall

Si tenim el tallafoc activat, hem de permetre el tràfic DHCP (port 67/UDP):

bash
 
sudo firewall-cmd --add-service=dhcp --permanent
sudo firewall-cmd --reload

🔄 5. Verificació del servei DHCP

Ara podem connectar un client a la xarxa 10.0.6.0/27 i veure si rep una adreça IP dins del rang definit.

✅ En Linux, podem forçar una sol·licitud DHCP amb:

bash
 
sudo dhclient -v

✅ En Windows, podem fer-ho des de ipconfig /renew.

🌐 6. Configuració d’enrutament i NAT

Perquè el router pugui gestionar correctament el tràfic entre xarxes, activem el forwarding IP:

bash
 
echo "1" | sudo tee /proc/sys/net/ipv4/ip_forward

També podem fer que aquesta configuració sigui permanent:

bash
 
sudo vi /etc/sysctl.conf

Afegim aquesta línia:

plaintext
 
net.ipv4.ip_forward = 1

🔄 7. Configuració de NAT (Masquerading)

El NAT (Network Address Translation) permet als clients accedir a altres xarxes sense configuracions addicionals.

Afegim una regla iptables:

bash
 
sudo iptables -t nat -A POSTROUTING -o enp0s9 -j MASQUERADE

Perquè sigui permanent, l’afegim a firewalld:

bash
 
sudo firewall-cmd --permanent --add-masquerade
sudo firewall-cmd --reload

🎯 8. Afegir rutes a altres ordinadors

Si volem que un PC sàpiga com arribar a la xarxa, afegim una ruta manualment:

bash
 
sudo ip route add 10.0.6.0/27 via 10.0.6.1 dev enp0s8

Això indica que tot el tràfic cap a 10.0.6.0/27 ha de passar pel router.

🎥 Vídeo de la configuració del DHCP

Per a una millor comprensió, aquí tens un vídeo que mostra tot el procés en acció! 📹✨

 

 

🎯 Conclusió

Amb aquesta configuració, hem aconseguit:
✅ Un servidor DHCP que assigna adreces dinàmiques als clients.
✅ Una configuració de DHCP estàtic per a servidors.
✅ Un router configurat amb NAT i forwarding activat.
✅ Una xarxa funcional amb DHCP i rutes definides! 🚀🔥

Ara els clients poden connectar-se automàticament i obtenir una IP sense configuració manual! 🎉

Leave a Comment